Extrems

Algunes vegades els dies són esplèndids, curts i bonics: necessitarien més de 24 hores.

D’altres són llargs, lents i feixucs: aquests s’haurien d’escurçar.

 

Alguns cops nota que exprimeix els moments i sembla que s’hagi d’acabar el món de tan intensos com els viu.

D’altres cops sembla que tot sigui més lleu, més lleig, menys amable.

 

Hi ha instants on obre les ales i té la sensació de ser una gran àguila a punt d’arrencar el vol enmig de paratges preciosos.

Hi ha aquests instants, i n’hi ha d’altres també en els quals es sent igual que un pollet a dins d’un ou, movent tímidament les ales per intentar trencar aquella closca dura que l’embolcalla.

 

Això és viure la vida temeràriament entre dos extrems.

 

Es fa un silenci.

S’obre una petita esquerda.

Sembla que l’ou cedeixi el pas a les ales.

Temps.

 

Raichel Cat.