“Children close their eyes to advise but open their ears to example”.
Durant tots els anys que porto treballant amb grups de nens i nenes i de nois i noies m’he adonat que hi ha molts pares preocupats perquè als seus fills no els agrada llegir.
Potser no en tots els casos funcionaria, però crec que hauríem de fer un parell de blocs de preguntes que ens portarien a veure quin és el problema real.
BLOC DE PREGUNTES nº 1 (per als nens):
-El que t’ofereixen per a llegir, tant a casa com a l’escola, t’agrada, té algun interès per a tu?
– Tens temps de llegir el que t’agrada, o has de dedicar massa hores a fer deures?
– A casa teva veus algú llegint i ho fa sovint?
BLOC DE PREGUNTES nº2 (per als pares):
– A vosaltres us agrada llegir?
– Els nens us veuen amb llibres a les mans?
– Us noten emocionats per saber quin és el final del conte que els esteu llegint?
– Ells observen com apreneu coses noves gràcies als llibres i llavors els les expliqueu?
– Malgrat el ritme frenètic que portem, teniu uns minuts al dia per llegir amb ells?
– Teniu un espai a casa dedicat als llibres i a la lectura?
He volgut començar aquest escrit parlant de la lectura perquè, tal i com us comentava, he vist que és un tema que preocupa a moltes famílies. Qualsevol persona que està en contacte amb nens i adolescents els influeix, igual com a nosaltres ens poden influir els nostres amics i familiars. Però en el cas dels nens aquesta influència és molt més gran i de vegades no en som conscients.
Crec sincerament que els pares o referents propers d’un nen o nena prediquen sobretot amb l’exemple. Així doncs, i sense ànim de donar cap lliçó a ningú, crec que si volem que les noves generacions sentin interès per la cultura, siguin crítiques i vetllin per fer del món un lloc millor, hem de despertar en elles el gust pel coneixement, per l’art i per aprendre coses noves.
Quan jo era petita, a casa meva – i com a la majoria de les cases on s’estimen els fills-, suposo que els meus pares van fer les coses el millor que van poder, el millor que en aquell moment sabien i podien, per a educar-me. Però crec que, sense saber-ho, van despertar en mi les ganes de coneixement i també les ganes de crear coses noves, de fer art i d’interessar-me per mil i un temes diferents. Aquesta és una de les coses que considero bones i que em van regalar.
Així que això sempre els ho agraïré.
Recordo la meva mare fent punt de creu, fent dibuixos a les parets del pati per decorar-lo, i també organitzant les plantes del jardí de manera que tot quedés harmoniós. La recordo també llegint novel·les de la Danielle Steel, que mai m’han agradat. Però jo la veia llegint! La recordo escrivint llistes de les despeses mensuals amb explicacions detallades, fent col·leccions súper variades (etiquetes de fruita, xapes de cava…). Ah! Sí, sí! I la recordo fent patrons de peces de roba i tallant diferents gèneres, que després portava a la meva àvia perquè ens els cosís. Patronista la filla, modista la mare. Jo mai he cosit ni m’hi he interessat, però veia tot aquest remenament per casa, veia com els meus familiars creaven coses que després utilitzaven! I ara, ja de gran, veig com la meva mare ha descobert la seva passió per la fotografia: li encanta.
Recordo el meu pare sempre amb un llibre o altre a la mà, sobretot de filosofia, política o esport… De les dues últimes temàtiques jo no n’he llegit pràcticament mai cap llibre! Però, altre cop: el veia llegir! De fet crec que tinc imatges de veure’ls als dos llegint i llavors jo què deuria fer? Llegir! També el recordo fent-se croquis eterns dels entrenaments de futbol sala o atletisme i el recordo escrivint a màquina (sí, quan no hi havia ordinadors) fulls i més fulls en plena calor de l’estiu per tenir unes memòries del curs esportiu a final de cada temporada. Jo no escriuria mai sobre això, però… el veia escriure!
Per cert, tant per part dels meus pares com per part dels meus quatre avis han deixat una gran influència en mi en una cosa molt important: en l’amor, cadascú a la seva manera, per la naturalesa, el camp i pagès. Crec que la natura ens porta als orígens com a espècie i sempre he pensat que el respecte i l’estima per l’entorn ha de ser molt present en la infància. Què hi dieu?
Totes les famílies fan coses bones i coses no tan bones, però crec que amb l’exemple positiu és quan estem oferint un gran regal als nens i nenes: podem escollir si regalar-los amor pel coneixement, pel món, per les altres persones, pels animals, per la cultura, per l’art… O bé per altres coses. O bé per absolutament res (però això seria molt trist).
Sigui el que sigui, el que veig des de la meva visió de filla és que un cop ets pare o mare, tindràs ja de per vida dos ullets observant tots els passos que fas. Veient en quines coses poden inspirar-se en tu, o bé en quines coses no volen assemblar-se gens a tu i t’has equivocat completament. Passes a ser un exemple, sobretot en els primers anys de vida d’aquella personeta. I encara que el teu fill o filla s’acabi interessant per temes que no tenen res a veure amb tu o que es dediqui a àmbits que a tu mai t’han atret, segur que l’hauràs ajudat a obrir nous horitzons: per exemple, a casa meva ningú tocava cap instrument, cantàvem algunes vegades (no pas cada dia), però sempre hi havia música posada, i d’una manera o altra m’hi vaig acabar apropant. Ni tampoc ningú havia fet mai teatre… O sí? jaja! El cas és que m’hi vaig endinsar durant una bona temporada. La llavor de l’interès per l’art ja estava sembrada en mi!
Aleshores… què regales als teus fills o què regalaries als teus futurs fills?
Faré una llista per part meva: amor – ales – temps – contacte amb la naturalesa – escolta – bon humor – art – ioga – esperit crític – sensibilitat – lectura – música 🙂
Fins aviat!
Raichel Cat.
Raichel Cat 