Mi lectura de “Otra educación ya es posible” de Almudena García

– ¡Niños, hoy aprenderemos a programar!

Es importante para prosperar en el futuro.

– Profe, después de eso, ¿podríamos aprender cómo sobrevivir en una civilización amenazada por el colapso del ecosistema, el aumento del nivel del mar y la consiguiente agitación geopolítica, los conflictos armados, la creciente polarización de las orientaciones ideológicas y el apetito insaciable de la humanidad por los recursos?

NITROZAC & SNAGGY

Así es como empieza uno de los apartados del capítulo 8: “¿Que todo cambie para que todo siga igual?” dentro del libro Otra educación ya es posible de la autora Almudena García. Y sobre él voy a escribiros hoy.

Un bonic regal de pares a fills: l’amor pel coneixement, la cultura i l’art

“Children close their eyes to advise but open their ears to example”.

Durant tots els anys que porto treballant amb grups de nens i nenes i de nois i noies m’he adonat que hi ha molts pares preocupats perquè als seus fills no els agrada llegir.

Potser no en tots els casos funcionaria, però crec que hauríem de fer un parell de blocs de preguntes que ens portarien a veure quin és el problema real.

Extrems

Algunes vegades els dies són esplèndids, curts i bonics: necessitarien més de 24 hores.

D’altres són llargs, lents i feixucs: aquests s’haurien d’escurçar.

Uns dies sense internet? (PART I)

-Va, farem un experiment. Viurem sense Internet durant dues setmanes. – va proposar la Mia mentre feia un xarrup al suc de fruites que li acabava de dur el cambrer.

-Això inclourà no fer servir cap ordinador, tablet ni telèfon mòbil? D’acord, provem-ho. Va, què coi, per què no, nois? – va saltar la Cèlia, picant de mans i intentant desxifrar quina era la seva beguda, d’entre la resta de gots que hi havia en aquella taula tan minúscula.

La Clara, les roses i la iguana que no era un drac

Hi havia una vegada una iguana que va decidir escapar-se de casa. N’estava tipa de passar-se dia rera dia dins d’un terrari! No sabia què hi havia més enllà d’aquella habitació però, com que era curiosa de mena, va lliscar entreobrint la porta i va anar a parar a un jardí.

– Ostres, resulta que el món és més gran del que em pensava!

One, two, three: eyes on me!

Hola! Benvingudes i benvinguts al meu bloc.

Aquesta és la primera entrada que hi obro (quins nervis!). Des de ben petita que m’ha agradat escriure, tot i que mai ho he fet amb regularitat. Com que toco la guitarra i canto, m’he decidit a crear aquest espai per anar-hi publicant tot allò que faci en relació amb la música. Però no em centraré només en temes musicals, perquè vull que sigui un lloc on compartir amb vosaltres totes aquelles coses que em trobo per la vida i que em semblen interessants, ja siguin objectes, pensaments, persones o moments bonics. Alguns dies escriuré en català -suposo que la gran majoria- però d’altres també ho faré en castellà i en anglès.