Crear

De com un dia qualsevol, sense plans a la vista, pot passar-te que et trobes enmig d’una escena que seria digna d’una pel·lícula. De terror, de comèdia, d’amor, d’acció. Del que fos. Dependria dels directors, dels guionistes… D’un munt de gent. Suposes.

Hi ha els personatges adequats, i mil trames possibles a desenvolupar. Gent nova que apareix. I tu vivint aquells moments, però amb la teva ment somrient sense que es noti perquè està rodant ella mateixa un film, està intentant guardar-se les imatges.

Ets allà, en un lloc peculiar i per això més interessant que els llocs considerats normals.

I a tu, que tant t’agrada l’art, que de seguida t’emociones o et criden l’atenció les coses diferents a la massa, que per això sempre estàs disposada a fer fotografies… se t’atura el film. Has decidit viure l’escena com a personatge principal o de repartiment. Que demà ja seràs a temps de recordar el que sigui que hi hagis viscut i escriure-ho o dibuixar-ho, o recórrer mentalment el que va passar.

Però costa. Serà perquè has fet teatre, serà perquè has llegit i llegeixes molt. Serà perquè de petita tenies la necessitar d’imaginar mil mons, per tal de distreure aquesta ment curiosa.

Una ment racional però alhora molt de l’hemisferi dret.

Que divertit que és CREAR!