Hola! Em dic Raquel, visc prop de Girona (Catalunya) i actualment em dedico laboralment al món de l’ensenyament, concretament de l’anglès a Educació Secundària. També he treballat molts anys en el sector del turisme. M’agrada tot allò que tingui relació amb estar de cara al públic i ser útil a les persones del meu voltant.
L’àmbit social i d’acompanyament a d’altres persones també m’interessa molt. Així que, ajuntant aquest aspecte amb la música, sorgeix en mi la inquietud d’estudiar Musicoteràpia. Actualment estic cursant el Màster en Musicoteràpia a la Universitat de Girona. I per arrodonir aquest interès que tinc el curs 2018-2019 vaig començar a estudiar el Grau d’Educació Social a la UOC, estudis que sempre havia volgut fer. Ja ho diuen que les coses que a una li agraden les pots anar postposant, però tard o d’hora arribaràs a fer-les, amb constància i ganes.
Com a primers estudis vaig cursar la Llicenciatura d’Història i el Grau en Comunicació Cultural a la UdG i també el Màster per a ser professora d’ESO, però quan vaig acabar em notava tan saturada que vaig decidir allunyar-me temporalment d’aquest àmbit, tot i que m’agrada molt la tasca docent i m’hi he reencaminat a través de la llengua anglesa.
Tinc una passió, la música i, sobretot, cantar. Vaig començar a cantar seriosament als 18 anys. Als 21 vaig decidir apuntar-me a classes de guitarra. He estat en alguns grups de música i he pogut saber què es sent a dalt d’un escenari amb molta gent a baix ballant i passant-s’ho bé: una sensació que m’agradaria repetir. Actualment formo part del grup de versions Serendip.
El teatre amateur també ha format part de la meva vida, tot i que ara fa un temps que no surto a cap obra. De fet, moltes de les meves grans amistats les he fet al món del teatre.
Sóc un cul inquiet i sempre estic aprenent i aprenent. Una de les coses que em falta fer a la vida és viatjar més. Les meves amistats més properes també són culs inquiets i persones molt viatgeres i amb coses interessants a explicar i debatre.
Des del 2015 sóc vegetariana, però portava tota la vida fent-me preguntes sobre l’ètica de menjar-me animals, no ho entenia: veig els animals com a éssers amb el mateix dret a viure que les persones i no entenia que els haguéssim de matar per a alimentar-nos, quan realment no ens cal! Actualment moltes altres persones pensen com jo i me n’alegro molt.
M’agrada córrer curses populars, el ioga i l’acroioga i també ballar, són activitats que em fan sentir lliure.
Ara ja sabeu algunes coses sobre mi, potser faltaria explicar que m’agrada molt llegir i la naturalesa, però vaja: crec que ja he escrit prou! 🙂
Raichel Cat 