El lloc on guardo els meus “perquè” (I)

PER QUÈ?

“És que sempre s’ha fet així”.  “Les coses sempre han estat així”.  Mireu, no sé vosaltres, però jo odio aquestes dues frases. Uf! Per començar: qui ho va dir que les coses fossin d’una manera i ja està, que s’havien de quedar així per sempre? Era un déu o algú molt important? Qui pot ser més important que un mateix, que ens impedeixi canviar? Què ens treu la llibertat de decidir (deixant de banda la necessitat econòmica que tots tenim per tal de sobreviure dins d’aquest sistema)?

La veritat és que no ho sé, però ens passa a tots en algun àmbit o altre, bevem de la inseguretat i ens agafem als camins que altres ja han caminat abans perquè són més segurs. Fins i tot en les petites coses de cada dia. O ara em diràs que a tu no et passa? Doncs a mi sí, et sóc sincera.

He pensat en llençar aquí alguns perquè retòrics a l’aire i potser una papallona els copsa i es produeix algun canvi en alguna banda del món.  🙂

Per què ens abracem tan poc amb les persones que estimem?

Petit Univers: l’origen

Si ara mateix hagués de publicar un disc, tindria aquest nom. Petit Univers.

I si el publico d’aquí a uns anys, possiblement també.

Dues paraules amb les quals es parla alt i baixet alhora.  És com dir que qualsevol cosa pot tenir poca importància o pot ser grandiosa.

Igual com un àpat, que pot contenir-ho tot i res a la vegada. Depenent del plaer que ens provoqui menjar-lo, de amb qui compartim taula, del que es parli durant aquells moments, de la música que acompanyi la vetllada…

One, two, three: eyes on me!

Hola! Benvingudes i benvinguts al meu bloc.

Aquesta és la primera entrada que hi obro (quins nervis!). Des de ben petita que m’ha agradat escriure, tot i que mai ho he fet amb regularitat. Com que toco la guitarra i canto, m’he decidit a crear aquest espai per anar-hi publicant tot allò que faci en relació amb la música. Però no em centraré només en temes musicals, perquè vull que sigui un lloc on compartir amb vosaltres totes aquelles coses que em trobo per la vida i que em semblen interessants, ja siguin objectes, pensaments, persones o moments bonics. Alguns dies escriuré en català -suposo que la gran majoria- però d’altres també ho faré en castellà i en anglès.