Un petit homenatge

A la vida he conegut força tipus de vinculacions i relacions amb altres persones. És tot tan curiós i hi ha tantes maneres d’actuar! Al final, per a mi les millors en tots els àmbits són les que no amaguen cap tipus d’interès, més enllà de compartir moments plegats, les que són fàcils.

Et truco? em truques? vinc? vens? Vull valorar qui és aquí fent camí i acompanyant-te tan sols perquè tu ets tu i l’altre és ella o ell. Aquells que t’aprecien per com tu ets, amb els teus errors i coses bones, les que saben com ets més enllà de la merda de les xarxes socials i els egos que hi projectem, que ho fem tots.

Les persones que et podrien veure cada dia i no es cansarien de la bona companyia i les que veus menys, però saps que hi són.

Gent que mai et fa sentir petita ni suporta veure’t patir. Bua, i saben com ets tu nua, crua, dèbil, enfadada, feliç, perquè et saben i et coneixen en tots els estats. Saps que sempre hi són, tant quan estàs eufòrica com quan t’han de recollir a trossets… perquè sí, perquè és a qui truques primer en qualsevol dels dos casos.

Et diuen a cada moment el que pensen i no has d’endevinar res, et tracten com a algú important en les seves vides. Fan la seva i tu la teva, però sempre hi ha un punt de trobada que no es perd, perquè les converses són necessàries. Perquè saps que us estimeu. Fins i tot podeu viure lluny, però això no importa.

Persones que es preocupen i que et preocupen. Que fan pinya amb tu i amb els altres propers i properes. Coneixen les teves manies i tu les seves, i rieu per sota el nas. Persones que pel sol fet de saber que existeixen elles i ells, ja et fan feliç i tu a elles. És l’únic que acaba important i és l’únic que m’importa.

Aquestes són les vinculacions en profunditat que he conegut i solen comptar-se amb els dits de les mans, com a molt. Llegint això, sé en qui penso i recordant-me d’aquestes persones, somric. Sense elles, res tindria sentit. Aquest camí no tindria sentit per a mi. Mai. Són el motiu principal que ens fa aixecar-nos als matins. I per això fa tant mal la distància o la pèrdua o la decepció. Gràcies sinceres a les persones que camineu a prop.

De vegades em va bé escriure i ordenar pensaments, qui em coneix sap que és part de mi. Cadascú té la ment que té i jo tinc aquesta i me l’estimo. 😊

Raichel Cat.

El bon dia impossible i els estats de la matèria

Aquell senyor era tan rígid, les estructures de la seva matèria estaven tan apretades, que ningú volia mirar la seva cara gaire estona: no tenia expressió. Les seves idees també eren iguals que el seu cos, fixes i sense moviment possible. Aquest home vivia al 4t 1ª del bloc de pisos més antic de la ciutat.

Al 4t 2ª hi havia arribat una senyora també gran, però era diferent que el seu veí jubilat. Ella tenia moviment, el seu cos no podia parar de dansar i quan el senyor, quiet des del seu balcó  -lloc d’on no es solia moure- la saludava cada matí amb un “bon dia” sec que pretenia ser afectuós sense saber-ne, ella ja no l’escoltava. Perquè s’havia escolat carrer avall, ballant i cantant. La senyora se n’anava a trobar-se amb altres persones que tampoc podien parar de ballar, de cantar, de moure’s. 

Crear

De com un dia qualsevol, sense plans a la vista, pot passar-te que et trobes enmig d’una escena que seria digna d’una pel·lícula. De terror, de comèdia, d’amor, d’acció. Del que fos. Dependria dels directors, dels guionistes… D’un munt de gent. Suposes.

Hi ha els personatges adequats, i mil trames possibles a desenvolupar. Gent nova que apareix. I tu vivint aquells moments, però amb la teva ment somrient sense que es noti perquè està rodant ella mateixa un film, està intentant guardar-se les imatges.

Ets allà, en un lloc peculiar i per això més interessant que els llocs considerats normals.

Llençols, abraçades i el no-perquè de tot plegat

Saps, pensant-ho bé, m’agradaria que la vida fos sempre com quan et poses a dins del llit, sense roba, i els llençols estan nets.

Notes la tela sobre la pell i et sents propera a un animaló dins d’un arbre.

Estàs protegida i desprotegida alhora. A sota d’aquells llençols, sento que el primer d’aquests adjectius guanya al segon. A dins del llit no hi ha res a témer.

Mi lectura de “Otra educación ya es posible” de Almudena García

– ¡Niños, hoy aprenderemos a programar!

Es importante para prosperar en el futuro.

– Profe, después de eso, ¿podríamos aprender cómo sobrevivir en una civilización amenazada por el colapso del ecosistema, el aumento del nivel del mar y la consiguiente agitación geopolítica, los conflictos armados, la creciente polarización de las orientaciones ideológicas y el apetito insaciable de la humanidad por los recursos?

NITROZAC & SNAGGY

Así es como empieza uno de los apartados del capítulo 8: “¿Que todo cambie para que todo siga igual?” dentro del libro Otra educación ya es posible de la autora Almudena García. Y sobre él voy a escribiros hoy.

El jardí de les delícies: ELLA

Diuen que existeix un jardí amagat, un jardí on hi passen moltes coses. Vindria a ser com una festa contínua, un no parar de plaer i de bones sensacions per a tots aquells que hi viuen o que el visiten. No hi existeix el dolor, ni el mal humor, ni les malalties ni cap dels problemes que afrontem cada dia milions de mortals.

“Ho diuen” i, com que no es sap del cert si és un mite o una realitat, ELLA va decidir que emprendria un viatge per a trobar aquest jardí i per decidir si hi entraria o si preferiria no provar-lo mai – no fos cas que li agradés massa i s’hi volgués quedar per sempre -.

Un bonic regal de pares a fills: l’amor pel coneixement, la cultura i l’art

“Children close their eyes to advise but open their ears to example”.

Durant tots els anys que porto treballant amb grups de nens i nenes i de nois i noies m’he adonat que hi ha molts pares preocupats perquè als seus fills no els agrada llegir.

Potser no en tots els casos funcionaria, però crec que hauríem de fer un parell de blocs de preguntes que ens portarien a veure quin és el problema real.

Cuques de llum

Les cuques de llum o lluernes mascles brillen i volen. Les femelles no volen, però també brillen. Per què tenen aquesta característica tan especial? Per què emeten llum? Entre d’altres motius, principalment s’il·luminen per a trobar-se en plena nit i així assegurar-se la reproducció i supervivència dels seus.

Extrems

Algunes vegades els dies són esplèndids, curts i bonics: necessitarien més de 24 hores.

D’altres són llargs, lents i feixucs: aquests s’haurien d’escurçar.