Hola! Benvingudes i benvinguts al meu bloc.
Aquesta és la primera entrada que hi obro (quins nervis!). Des de ben petita que m’ha agradat escriure, tot i que mai ho he fet amb regularitat. Com que toco la guitarra i canto, m’he decidit a crear aquest espai per anar-hi publicant tot allò que faci en relació amb la música. Però no em centraré només en temes musicals, perquè vull que sigui un lloc on compartir amb vosaltres totes aquelles coses que em trobo per la vida i que em semblen interessants, ja siguin objectes, pensaments, persones o moments bonics. Alguns dies escriuré en català -suposo que la gran majoria- però d’altres també ho faré en castellà i en anglès.
Per a què us feu una idea més aproximada de mi, sóc el que en el llenguatge artístic en diuen “eclèctic”, sóc la suma de molts àmbits i tinc interessos molt variats. Em mou la vida en general i sempre tinc curiositat per aprendre. Suposo que, al cap i a la fi, el que busco és tot allò que sumi. Tot allò que m’ajudi a entendre millor el món, els altres i també a mi mateixa. Ah! I que em diverteixi i em faci lliure i millor persona, més humana.
Espero que aquest espai també us sumi a vosaltres.
Una abraçada. 🙂
“One, two, three, eyes on me!” és una frase que es sol utilitzar per a cridar l’atenció quan et dediques al món de l’ensenyament i tens un grup de nens petits que estan esverats i no t’estan escoltant. El truc és dir aquesta frase i llavors ells et miren i diuen junts: “One, two, eyes on you!”. He pensat que aquest títol seria una bona opció per a començar aquesta aventura, perquè crec que la manera de fer-te escoltar és simplement, captant l’atenció i essent tu mateix. Mai cridant. Ni tampoc al contrari, abaixant la teva veu, perquè acabes parlant tan i tan baixet que ningú et pot “escoltar”, potser ni tu mateix.
Raichel Cat 