I de sobte, un dia…

No us passa a vosaltres? A mi, sí.

Resulta que quan faig alguna cosa que implica superar una por o aconseguir un repte que m’havia proposat i que mai abans havia fet, és quan més viva i feliç em sento. I si aquests moments són compartits amb altres persones, l’alegria es multiplica!

Alguns exemples de coses que, per a mi, han suposat i suposen reptes:

Pujar una muntanya.
Córrer més quilòmetres dels que normalment aconsegueixo fer.
Parlar en anglès davant d’un jurat, fent un discurs que recorda als de TED Talks.
Fer submarinisme.
Viatjar.
Parlar en públic davant d’un nombre considerable de persones.
Cantar i tocar la guitarra alhora i amb públic al davant.
Aconseguir fer alguna asana de ioga molt complicada.
Conèixer gent nova.
Anar sola a llocs on normalment es va acompanyat.

Realment és potser aquest, el sentit de tot plegat? Notar que et superes a tu mateix, que no importa que no siguis un expert en un tema per a començar a interessar-te’n? A vegades, simplement t’has de permetre a tu mateix obrir les ales i avançar, per molt que les persones que t’estimen i fins i tot tu mateix et diguin i et diguis que sense aixecar el vol també seràs feliç.

Molta gent creu que la vida no pot ser sempre una aventura, que ha de ser rutinària i que tot això dels reptes personals són tonteries. He volgut parlar precisament d’ells en aquesta segona entrada del bloc, perquè per a mi són importants: si no tens reptes ni plans, crec que estàs perdut. Almenys jo ho estic. Quan passo una temporada amb pocs reptes a superar, em sento inútil. Com si la vida deixés de tenir un rumb, com si jo mateixa estigués aquí tota desorientada i sense cap pla. Per això crec que són tan necessaris, per a fer-te sentir valent, útil i viu.

I tot això ho estic escrivint jo, que resulta que sovint m’ho penso massa abans d’acceptar nous reptes. Però sé que valen la pena. I que n’he d’assolir més.

“Una vegada vas decidir ser curiós i provar coses noves. I de sobte, un dia, et trobes explicant que vas fer-les, i ho recordes amb un somriure i amb ganes de més.”

Quin és el pròxim repte? 🙂