No us passa a vosaltres? A mi, sí.
Resulta que quan faig alguna cosa que implica superar una por o aconseguir un repte que m’havia proposat i que mai abans havia fet, és quan més viva i feliç em sento. I si aquests moments són compartits amb altres persones, l’alegria es multiplica!
Alguns exemples de coses que, per a mi, han suposat i suposen reptes:
- Pujar una muntanya.
- Córrer més quilòmetres dels que normalment aconsegueixo fer.
- Parlar en anglès davant d’un jurat, fent un discurs que recorda als de TED Talks.
- Fer submarinisme.
- Viatjar.
- Parlar en públic davant d’un nombre considerable de persones.
- Cantar i tocar la guitarra alhora i amb públic al davant.
- Aconseguir fer alguna asana de ioga molt complicada.
- Conèixer gent nova.
- Anar sola a llocs on normalment es va acompanyat.
Realment és potser aquest, el sentit de tot plegat? Notar que et superes a tu mateix, que no importa que no siguis un expert en un tema per a començar a interessar-te’n? A vegades, simplement t’has de permetre a tu mateix obrir les ales i avançar, per molt que les persones que t’estimen i fins i tot tu mateix et diguin i et diguis que sense aixecar el vol també seràs feliç.
Molta gent creu que la vida no pot ser sempre una aventura, que ha de ser rutinària i que tot això dels reptes personals són tonteries. He volgut parlar precisament d’ells en aquesta segona entrada del bloc, perquè per a mi són importants: si no tens reptes ni plans, crec que estàs perdut. Almenys jo ho estic. Quan passo una temporada amb pocs reptes a superar, em sento inútil. Com si la vida deixés de tenir un rumb, com si jo mateixa estigués aquí tota desorientada i sense cap pla. Per això crec que són tan necessaris, per a fer-te sentir valent, útil i viu.
I tot això ho estic escrivint jo, que resulta que sovint m’ho penso massa abans d’acceptar nous reptes. Però sé que valen la pena. I que n’he d’assolir més.
“Una vegada vas decidir ser curiós i provar coses noves. I de sobte, un dia, et trobes explicant que vas fer-les, i ho recordes amb un somriure i amb ganes de més.”
Quin és el pròxim repte? 🙂
Foto: mirant a l’horitzó. Realment es veia!
