Llençols, abraçades i el no-perquè de tot plegat

Saps, pensant-ho bé, m’agradaria que la vida fos sempre com quan et poses a dins del llit, sense roba, i els llençols estan nets.

Notes la tela sobre la pell i et sents propera a un animaló dins d’un arbre.

Estàs protegida i desprotegida alhora. A sota d’aquells llençols, sento que el primer d’aquests adjectius guanya al segon. A dins del llit no hi ha res a témer.