El jardí de les delícies: ELLA

Diuen que existeix un jardí amagat, un jardí on hi passen moltes coses. Vindria a ser com una festa contínua, un no parar de plaer i de bones sensacions per a tots aquells que hi viuen o que el visiten. No hi existeix el dolor, ni el mal humor, ni les malalties ni cap dels problemes que afrontem cada dia milions de mortals.

“Ho diuen” i, com que no es sap del cert si és un mite o una realitat, ELLA va decidir que emprendria un viatge per a trobar aquest jardí i per decidir si hi entraria o si preferiria no provar-lo mai – no fos cas que li agradés massa i s’hi volgués quedar per sempre -.

Un bonic regal de pares a fills: l’amor pel coneixement, la cultura i l’art

“Children close their eyes to advise but open their ears to example”.

Durant tots els anys que porto treballant amb grups de nens i nenes i de nois i noies m’he adonat que hi ha molts pares preocupats perquè als seus fills no els agrada llegir.

Potser no en tots els casos funcionaria, però crec que hauríem de fer un parell de blocs de preguntes que ens portarien a veure quin és el problema real.

Cuques de llum

Les cuques de llum o lluernes mascles brillen i volen. Les femelles no volen, però també brillen. Per què tenen aquesta característica tan especial? Per què emeten llum? Entre d’altres motius, principalment s’il·luminen per a trobar-se en plena nit i així assegurar-se la reproducció i supervivència dels seus.

Extrems

Algunes vegades els dies són esplèndids, curts i bonics: necessitarien més de 24 hores.

D’altres són llargs, lents i feixucs: aquests s’haurien d’escurçar.

El detector d’egos

Algunes vegades a la Vera li passa pel cap que té un detector d’egos instal·lat a dins. De fet, n’està força convençuda.

És com si parlant amb una altra persona, pogués veure si desprèn veritat o bé si tot plegat és una màscara que s’ha creat per tal de no mostrar-se tal i com és.

No arriba a llegir els pensaments de la gent, no ens espantem. Però sí que sol encertar la seva aposta entre si algú és coherent amb si mateix o bé si la manera que té de parlar, d’expressar-se i de moure’s és tan sols un feix de plomes de tots colors que s’ha enganxat al damunt per a mostrar més seguretat, perquè creu que així és més atractiu o atractiva, per no deixar al descobert la seva part més sensible… Qui ho sap! Els motius poden ser tants, que la llista no s’acabaria mai.