Si ara mateix hagués de publicar un disc, tindria aquest nom. Petit Univers.
I si el publico d’aquí a uns anys, possiblement també.
Dues paraules amb les quals es parla alt i baixet alhora. És com dir que qualsevol cosa pot tenir poca importància o pot ser grandiosa.
Igual com un àpat, que pot contenir-ho tot i res a la vegada. Depenent del plaer que ens provoqui menjar-lo, de amb qui compartim taula, del que es parli durant aquells moments, de la música que acompanyi la vetllada…
Recordo un sopar de noies al restaurant El Pati de la Veïna de Girona. Segurament passarà el temps, però les que hi érem recordarem que allà va néixer espontàniament i de la mà de l’Helena l’expressió Petit Univers.
I bé, estic fent un escrit molt breu i petit avui. Tot i que potser acabi essent més gran del que em sembla ara mateix, mentre l’escric. Com sol passar, no?
En tot cas, que aquest text sigui gran o petit dependrà de qui el llegeixi, de quan, on, a quina velocitat, amb qui i de tants altres factors.
La foto de capçalera és del sopar de noies al Pati de la Veïna
ALGUNS PETITS UNIVERSOS VEGETARIANS D’AQUEST 2017:
Raichel Cat.